Garcés, de Seta, Bonet
Barcelona
Associats des del 2011, el Jordi Garcés, la Daria de Seta i l’Anna Bonet inauguren una nova etapa de concursos i obres internacionals, que integra i continua la trajectòria ja consolidada del Jordi Garcés (Museu Picasso, Pavelló Olímpic de la Vall d’Hebron, Hotel Plaza a Barcelona, Museu d’Art de Navarra, Museu de la Ciència i el Cosmos de Tenerife, entre altres).
Guanyadors del concurs internacional per a Le site du Prioré a Pully, Lausana, el Palau de Justícia d’Estrasburg, l’Estació Marítima de Siracusa i un complex residencial a Tours, han tingut un èxit crític considerable en els últims anys. El projecte per a les Tres estacions de metro de la línia 9 de Barcelona va ser exposat a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2014, més endavant va rebre el Premi FAD 2016. El projecte per l’Estudi del pintor Arranz Bravo ha rebut la menció d’honor del jurat i el Premi d’Opinió en els Premis FAD 2014.
Aquests treballs més recents són el resultat d’una nova complementarietat professional, tant des del punt de vista generacional com cultural, capaç d’interpretar els desafiaments -conceptuals, tècnics i de gestió de projectes- del nostre present.
Sembla que mai abans havia sigut necessari reflexionar sobre la relació que establim amb els llocs en els quals vivim. Crisi climàtica, fenòmens de gran transformació social, bombolles immobiliàries, grans desastres especulatius que han alterat el paisatge i l’ecosistema oro-hidrogràfic són solament alguns dels indicadors que l’arquitectura s’està convertint cada vegada més en un camp obligat d’experimentació per a noves polítiques més sostenibles.
Aquestes consideracions són la base de tres principis fonamentals que caracteritzen el nostre enfocament del projecte.
–Atenció al lloc.
El projecte arquitectònic pretén ser un procés guiat pel caràcter del lloc (condensat de societat, territori, paisatge, cultura i medi ambient), una oportunitat per a llegir i reinterpretar l’existent, sigui natural o antropitzat, urbà o rural, centre o perifèria, patrimoni històric o zona abandonada. La transformació del lloc i el seu entorn produït per la intervenció arquitectònica es converteix en una oportunitat preciosa per tornar a llegir, adaptar i realçar la riquesa del context.
-Diàleg entre l’existent i el nou.
Lluny d’interpretar el projecte com un procés conservador, creiem que l’aspecte que projectem amb el nostre treball ha de ser el resultat d’una sensibilitat contemporània capaç de dialogar amb el present, amb qui l’utilitza avui. El projecte ha de proposar solucions que parlin l’idioma de qui hi viu, essent imatges del nostre temps. Per a agregar una peça honesta al mosaic de la història dels llocs és essencial escapar de l’historicisme, la mímica i, en canvi, és necessari operar en clau contemporània.
–¿Què és realment necessari?
Respondre a aquesta pregunta abans de començar a dissenyar solucions és molt important per nosaltres. Des de fa algun temps estem convençuts que, per a assolir el millor projecte, les solucions amb el major impacte expressiu i conceptual són fonamentals per entendre el que és estrictament necessari, no només en termes de reducció d’impacte i cost, sinó sobretot en termes de rigor i precisió. Anàlisis de necessitats i qualitats existents. Una manera ètica de relacionar-nos a través de la nostra professió amb el món en el qual vivim i investigar les noves formes de bellesa.
(Text: garces-deseta-bonet.com)
Garcés, de Saeta, Bonet
garces-deseta-bonet.com